Punt i apart

Ja portem deu dies amb l'estampa de Vietnam al passaport i ja comencem a tenir ganes de clavar-hi al costat la de Laos.
A Vietnam vam comencar amb pluja, cosa que ens va fer fer un petit replantejament i ens va portar a caure a la temptacio d'agafar un tren fins a Hanoi. I aquest tren va portar a un bus fins a Halong i aquest a un barco per la badia mes famosa del mon! Aixi doncs vam abandonar les bicis uns dies, pero una mica mes i ens en descuidem d'elles, i es que un sempre s'acostuma a lo bo. Despres de tres dies a Halong Bay on vam poder navegar amb barqueta, barco i kayak entre els espectaculars pedrots que surten del mar com les muntanyes per on entrenava en Son Goku i tornar a la capital amb aquest bonic record, pero alla ens esperava la realitat. Al dia seguent tornariem a clavar els nostres culs al seient per tirar milles. Pero no va ser aixi, be... no exactament aixi. Al dia seguent vam intentar sortir de la maleida ciutat, entre motos, cotxes, camions i bicis amb conductors suicides que ens atacaven per totes bandes i despres de trenta quilometres i encara continuava la bojeria, i sense previsio de canvi fins almenys dos dies mes, ens vam asseure en un banc, vam fer un glop d'aigua i despres de fer un most, vam dir: "Aixo no pot ser! Anem a algun lloc ben parit!". I vinga, a donar  la volta i desfer les dues hores que haviem fet del rovell de l'ou als afores, tornar a creuar aquella olla de grills i anar a buscar un autobus que ens duria fins al nord de Vietnam, concretament a Son La. I d'alla si que vam tornar a comencar. I aixi anem fent, a dos dies de Laos i disfrutant altre vegada del paisatge, de les meravelloses pujades i vertiginoses baixades que ens ofereixen les muntanyes, i de la companyia i hospitalitat de les seves gents, bastant mes agradables que els seus veins Xinesos!

Per terres xineses

Despres de quinze dies i amb mil dos-cents quilometres a les cames, vam acabar la primera etapa del nostre viatge per terres xineses. La varem comencar en un tren direccio a Dali entre aglomeracions i empentes entrant de ple en una societat que lluny de la tradiccio i la sabiduria ancestral es censuradora, irrespetuosa i maleducada.
Dali com a item turistic xines es com la Xina que es mostra de portes enfora, un engany, un "port aventura". Un cop vist vam cambiar el rumb del nostre viatge evitant les recomanacions de les guies ja que no ens mostrarien lo que voliem veure. Aixi doncs ens vam endinsar en una Xina primer turistica depres industrial i finalment rural amb les nostres bicicletes. Vam creuar rius, muntanyes i pobles, sempre sota l'atenta mirada d'aquells que ens veien quasi per primera vegada. Durant aquets dies va ser impossible fer-nos entendre, ni tan sols els signes servien. Mai vam saber a quin poble estavem ni a quin poble anavem; ni tan sols reconeixer un cartell d'hotel o restaurant, tot ho aconseguiem suposant i ensumant. Pero finalment vam aconseguir creuar la provincia de Yunnan. Durant molt dies vam seguir el riu "vermell", del qual ara estem a prop del seu final a Vietnam. Molts dies vam pujar i baixar muntanyes de fins a tres mil metres de desnivell, altres dies paravem a fer fotos a espectaculars terraces d'arros que cobrien tot l'horitzo, o compartiem la carretera amb alguna dona vestida dels mils colors corresponents a la seva etnia. Vam dormir acampats despres de que ens atrapes la nit, en hotels de maxima categoria i en pensions tetriques, o en el llit de una familia fent-los dormir a ells a terra. I tots els dies ens vam emplenar les panxes d'arros i vam pedalar fins arribar a Vietnam.
En el proxim capitol us ho explicarem.

ATRAPATS A HONGKONG

Les vises xineses ens obligaven a quedarnos a la ciutat almenys fins
al seguents dijous. Teniem doncs, una mica mes d'una semana per
preparar-ho tot i visitar, a mes, alguns dels racons de l'excolonia
Britanica. La feina a fer era senzilla, aconseguir vistats, comprar
algun material i definir amb l'ajuda d'en Ryan una ruta optima. No va
ser fins al dilluns que no ens vam trobar amb en Ryan que ens va
indicar llocs per visitar, recorrer i fer esport en aquest indret del
qual n'es un enamorat. A mes ens va convidar a sopar amb la seva
familia i tambe ens va posar milers de ideas al cap sobre el que
haviem de veure dels diferents paissos que recorreriem.
Sobreinformacio, varem decidir variar una mica la direccio del viatge.
Comencariem a la regio xinesa de Yunnan, esquivant aixi les masses de
les ciutats industrials de la costa. En aquest nou cami veuriem
tradiccio i paisatge xines, que es el que busquem. Desde tocar el
Tibet, amb muntanyes de casi set mil metres, fins a la entrada de
Vietnam, recorrent terrases d'arros i ciutats atrapades en la
historia.
 Amb tot aixo, la nostre estanca a HongKong va ser dinamica, amunt i
avall, fins i tot a vegades un xic feixuga, per l'agobio d'una ciutat
de tal magnitut, i on tota la gent del carrer esta ocupada, surt de
treballar o va a treballar.Per sort, amb l'ajut del nostre amic, vam
poder-ne escapar. Vam passar l'estancia a Lamma Island, una petita
illa de casetes i pescadors a nomes vint minuts dels gratacels del
centre pero que realment sembla estar molt i molt mes lluny. Des
d'alla cada dia ens desplacavem a un altre indret de HongKong per
descobrir la seva part mes salvatge, ja que el vuitanta percent del
territori es en plena natura, amb corriols que semblen al mig de la
jungla, platges paradisiaques i desnivells brutals. Potser falla el
cel... que sempre esta entel.lat per la humitat i la polucio. Aixi
doncs vam recorrer Lamma, el Hong Kong trail, la Dragon's back, la
illa de Lantau, on vam viure una curiosa aventura sobre les nostres
bicicletes, i fins l'ultim dia, entrenant amb en Ryan una cursa de
muntanya per uns camins brutals!
 Ara ja hem pujat al tren cap a Xina, concretament a la ciutat de
Dali, des d'on baixarem cap al sud seguint bona part de la llera del
Mekong fins desembocar al seu delta, per arribar desde les muntanyes
d'on som ara a les platges paradisiaques de Tailandia!
 

Happy new year!

After 14 hours in the plane, which flew by!, and even though the turbulences scared Leslie and she thought that we were going to run out of gas, and wondered" if the plane stops, how do we get out?" We arrived in Hong Kong without any difficulty, they stamped our passport and in 20 minutes we had the bikes mounted and our luggage in order. The next step was to reach Ryan’s house ( Albert’s partner previous adventures) where we will stay until we get our documents in order. So we head toward Lamma Island .... a train, a ferry and a bike ride brought us to where we had more desire to get: “ in bed!" In twenty-four hours and just downright simple, we have moved from planet earth to China, and that because, the Chinese are of `another world’!
Now the next step: preparing our visas and the few remaining things to move out of Hong Kong to cross China. And today on top of everything the new Chinese year of the rabbit started, so Happy New Year to EVERYONE!

Felic any nou!!!

Despres de 14 hores a l`avio, que varen pasar volan!; tot i que les turbulencies varen espantar a la Leslie que es pensava que ens quedariem sense gasolina, i es preguntava: "si es para l`avio, com baixarem?" Vam arribar a HongKong sense cap tipus de dificultat, ens van estampar el passaport i en 20 minuts ja teniem les bicis muntades i l`equipatge endrecat. El seguent pas era arribar a la casa que ens deixava en Ryan (company d`aventures de l`Albert) on passariem els dies de tramits a la ciutat estat. Aixi doncs rumb a Lamma Island....un tren, un ferry i un passeig en bici ens portava a on mes ganes teniem d`arribar: "al llit!" En vint-i-quatre hores i de manera francament senzilla, i gens pesada, hem passat del planeta terra a Xina, i es que els xinos son d`un altre mon!
Ara la seguent etapa; preparar els visats i les quatre coses que ens falten i sortir de HongKong per creuar Xina. I per mes inri avui comeca l`any del conill Xines, o sigui que FELIC ANY A TOTHOM!!

From Hong Kong to the south, but before ...

Several months ago Leslie and I decided on this Southeast Asia adventure. Probably for the passion for sport and activity in general, which unites both of us in our need for adventure and discovery. Also the harmony we have with each other encourages us to face any challenge with calm and confidence.
So why Hong Kong? Well that we don’t know ... probably due to one of those days while looking at a world map to see what whim of fate would catch our gaze on some point that created some curiosity, but then another point is noticed some six thousand kilometers away from the first, and of course we must unite the two by pedaling between them! Yes, pedaling about seventy kilometers a day and trying not to sleep more than two nights in the same place, and thus joining the dots on a 1:250000 scale map through China, Vietnam, Laos, Cambodia, Thailand, Malaysia, to finally end in the islands of Indonesia.
Now what? Well we are here getting our bikes ready, preparing clothing, tents, maps, getting our vaccinations, visas and getting this blog ready to post photos to tell of our adventures (and misadventures) when we have occasion to do so. We hope that it will be often, but as we say ... what the heck!
Posted by Leslie and Albert

"what the heck"

It’s a philosophy of life in which we know that things always end up following its course. It’s not carelessness; it’s simply not worrying when it’s not necessary. It’s not care- free living, it’s responding to our heart’s call of adventure. It’s not irresponsibility; it’s being responsible for the needs in our lives. And sometimes we have to take life with a little bit of "what the heck"!