Sota la pluja

Despres de creuar les remotes terres del nord de Vietnam, que per cert ens varen meravellar i per sort canviar la imatge que teniem del superpoblat i caotic entorn de la capital, varem creuar la solitaria frontera de Laos a Ta Trang. Un cul de mon. Varem entrar a aquest pais a la tarda i en baixada, que varem poder disfrutar tranquilament, rient i fent broma durant un parell d' hores, fins que ens vam adonar que ens faltava quelcom... On estava la civilitzacio? S'havien oblidat de les cases, les carreteres, la gent. Afortunadament al capvespre i abans de que ens sorprenes una tempesta, varem arribar a un poblat amb cases de fusta, palla i bambu, on un cartell ens indicava "guest house, aqui es pot dormir"!! Ja nomes ens faltava una cosa, diners. Preguntar per un caixer o per pagar amb visa va ser ridicul, o sigui que al final es varen haver de conformar amb els nostres euros, creient-se el canvi que nosaltres els deiem; aixo es un bon indicatiu del taranna d'aquesta gent.
Al dia seguent vam seguir pedalant aquelles carreteres que semblaven no dur enlloc, pero finalment vam arribar a un poblet ple de "guiris". Alla  ens varen canviar diners i ens varen recomenar baixar riu avall amb uns barcos tradicionals, aixi que sense pensar-nos-ho ens vam plantar al mig d'enlloc altre vegada, a un poble de cabanes nomes accessible per riu. La curiositat es que un dels elements constructius eren els trocos de metralla de missils americans. Alguns dels pocs que varen explotar dels dos milions que en varen deixar delicadament sobre terres laosianes perque no explotessin, i seguissin causant victimes fins al dia d'avui.
Ja feia dies que veiem ploure, pero no va ser fins a tornar a les carreteres que ens va tocar mullarnos. Primer sota un agradable xirimiri que es va acabar transformant amb una emprenyadora cortina d'aigua, calant-nos fins al moll de l'os. Clar que nomes varem estar sis hores pedalant sota la pluja, fins a ser negra nit, quan vam haver de demanar auxili a la gent mes humil del pais. Varem poder sopar amb una colla d'antics monjos budistes que es rertrobaven ara que tots tenien familia, i dormir al terra del menjador d'una altre familia, i al dia seguent... nomes tres hores de pluja intensa ens separaven de Luang Prabang, aixi que ben d'hora tornar-se a posar les robes molles i cap aqui!
Ara ja ho tenim tot sec. Ahir plovia. Voliem agafar un Bus fins al proxim poble. Pero afortunadament avui ha sortit el sol, i ens ha donat forces per rependre les bicicletes i pedalar els cinc dies que ens separen Vientinae, capital del pais i porta d'entrada a Tailandia! 

Somriures de complicitat

Les nostres maquines ja estan abassades a fer cami, a no dormir mai al mateix lloc, al desconeixement del desti a on arribar. Es mouen per carreteres serpentejants d'aquesta incognita regio com si portessin temps fent-ho.
Nosaltres en canvi ens sorprenem a cada quilometre, a cada revolt. Amb cada camio que ens pasa amb penes i treballs carregat d'aquests homes, nens i dones. Els mateixos que s'ens queden mirant amb curiositat cada cop que ens parem, els mateixos que ens saluden amb un simpatic "jilou!!!!" al nostres pas, els que ens ofereixen el seu tabac (que rebutjem amablement), el seu te, el seu menjar i en definitiva la seva hospitalitat que no podem rebutjar. I quan ens trobem assentats davant per davant, uns i altres, sentim la mateixa curiositat pero amb la impossibilitat de preguntar-nos o respondre'ns, l'unica cosa que podem fer quan ho hem entes, es mostrarnos en senyal de complicitat: un somriure!

Punt i apart

Ja portem deu dies amb l'estampa de Vietnam al passaport i ja comencem a tenir ganes de clavar-hi al costat la de Laos.
A Vietnam vam comencar amb pluja, cosa que ens va fer fer un petit replantejament i ens va portar a caure a la temptacio d'agafar un tren fins a Hanoi. I aquest tren va portar a un bus fins a Halong i aquest a un barco per la badia mes famosa del mon! Aixi doncs vam abandonar les bicis uns dies, pero una mica mes i ens en descuidem d'elles, i es que un sempre s'acostuma a lo bo. Despres de tres dies a Halong Bay on vam poder navegar amb barqueta, barco i kayak entre els espectaculars pedrots que surten del mar com les muntanyes per on entrenava en Son Goku i tornar a la capital amb aquest bonic record, pero alla ens esperava la realitat. Al dia seguent tornariem a clavar els nostres culs al seient per tirar milles. Pero no va ser aixi, be... no exactament aixi. Al dia seguent vam intentar sortir de la maleida ciutat, entre motos, cotxes, camions i bicis amb conductors suicides que ens atacaven per totes bandes i despres de trenta quilometres i encara continuava la bojeria, i sense previsio de canvi fins almenys dos dies mes, ens vam asseure en un banc, vam fer un glop d'aigua i despres de fer un most, vam dir: "Aixo no pot ser! Anem a algun lloc ben parit!". I vinga, a donar  la volta i desfer les dues hores que haviem fet del rovell de l'ou als afores, tornar a creuar aquella olla de grills i anar a buscar un autobus que ens duria fins al nord de Vietnam, concretament a Son La. I d'alla si que vam tornar a comencar. I aixi anem fent, a dos dies de Laos i disfrutant altre vegada del paisatge, de les meravelloses pujades i vertiginoses baixades que ens ofereixen les muntanyes, i de la companyia i hospitalitat de les seves gents, bastant mes agradables que els seus veins Xinesos!

Per terres xineses

Despres de quinze dies i amb mil dos-cents quilometres a les cames, vam acabar la primera etapa del nostre viatge per terres xineses. La varem comencar en un tren direccio a Dali entre aglomeracions i empentes entrant de ple en una societat que lluny de la tradiccio i la sabiduria ancestral es censuradora, irrespetuosa i maleducada.
Dali com a item turistic xines es com la Xina que es mostra de portes enfora, un engany, un "port aventura". Un cop vist vam cambiar el rumb del nostre viatge evitant les recomanacions de les guies ja que no ens mostrarien lo que voliem veure. Aixi doncs ens vam endinsar en una Xina primer turistica depres industrial i finalment rural amb les nostres bicicletes. Vam creuar rius, muntanyes i pobles, sempre sota l'atenta mirada d'aquells que ens veien quasi per primera vegada. Durant aquets dies va ser impossible fer-nos entendre, ni tan sols els signes servien. Mai vam saber a quin poble estavem ni a quin poble anavem; ni tan sols reconeixer un cartell d'hotel o restaurant, tot ho aconseguiem suposant i ensumant. Pero finalment vam aconseguir creuar la provincia de Yunnan. Durant molt dies vam seguir el riu "vermell", del qual ara estem a prop del seu final a Vietnam. Molts dies vam pujar i baixar muntanyes de fins a tres mil metres de desnivell, altres dies paravem a fer fotos a espectaculars terraces d'arros que cobrien tot l'horitzo, o compartiem la carretera amb alguna dona vestida dels mils colors corresponents a la seva etnia. Vam dormir acampats despres de que ens atrapes la nit, en hotels de maxima categoria i en pensions tetriques, o en el llit de una familia fent-los dormir a ells a terra. I tots els dies ens vam emplenar les panxes d'arros i vam pedalar fins arribar a Vietnam.
En el proxim capitol us ho explicarem.

ATRAPATS A HONGKONG

Les vises xineses ens obligaven a quedarnos a la ciutat almenys fins
al seguents dijous. Teniem doncs, una mica mes d'una semana per
preparar-ho tot i visitar, a mes, alguns dels racons de l'excolonia
Britanica. La feina a fer era senzilla, aconseguir vistats, comprar
algun material i definir amb l'ajuda d'en Ryan una ruta optima. No va
ser fins al dilluns que no ens vam trobar amb en Ryan que ens va
indicar llocs per visitar, recorrer i fer esport en aquest indret del
qual n'es un enamorat. A mes ens va convidar a sopar amb la seva
familia i tambe ens va posar milers de ideas al cap sobre el que
haviem de veure dels diferents paissos que recorreriem.
Sobreinformacio, varem decidir variar una mica la direccio del viatge.
Comencariem a la regio xinesa de Yunnan, esquivant aixi les masses de
les ciutats industrials de la costa. En aquest nou cami veuriem
tradiccio i paisatge xines, que es el que busquem. Desde tocar el
Tibet, amb muntanyes de casi set mil metres, fins a la entrada de
Vietnam, recorrent terrases d'arros i ciutats atrapades en la
historia.
 Amb tot aixo, la nostre estanca a HongKong va ser dinamica, amunt i
avall, fins i tot a vegades un xic feixuga, per l'agobio d'una ciutat
de tal magnitut, i on tota la gent del carrer esta ocupada, surt de
treballar o va a treballar.Per sort, amb l'ajut del nostre amic, vam
poder-ne escapar. Vam passar l'estancia a Lamma Island, una petita
illa de casetes i pescadors a nomes vint minuts dels gratacels del
centre pero que realment sembla estar molt i molt mes lluny. Des
d'alla cada dia ens desplacavem a un altre indret de HongKong per
descobrir la seva part mes salvatge, ja que el vuitanta percent del
territori es en plena natura, amb corriols que semblen al mig de la
jungla, platges paradisiaques i desnivells brutals. Potser falla el
cel... que sempre esta entel.lat per la humitat i la polucio. Aixi
doncs vam recorrer Lamma, el Hong Kong trail, la Dragon's back, la
illa de Lantau, on vam viure una curiosa aventura sobre les nostres
bicicletes, i fins l'ultim dia, entrenant amb en Ryan una cursa de
muntanya per uns camins brutals!
 Ara ja hem pujat al tren cap a Xina, concretament a la ciutat de
Dali, des d'on baixarem cap al sud seguint bona part de la llera del
Mekong fins desembocar al seu delta, per arribar desde les muntanyes
d'on som ara a les platges paradisiaques de Tailandia!
 

Happy new year!

After 14 hours in the plane, which flew by!, and even though the turbulences scared Leslie and she thought that we were going to run out of gas, and wondered" if the plane stops, how do we get out?" We arrived in Hong Kong without any difficulty, they stamped our passport and in 20 minutes we had the bikes mounted and our luggage in order. The next step was to reach Ryan’s house ( Albert’s partner previous adventures) where we will stay until we get our documents in order. So we head toward Lamma Island .... a train, a ferry and a bike ride brought us to where we had more desire to get: “ in bed!" In twenty-four hours and just downright simple, we have moved from planet earth to China, and that because, the Chinese are of `another world’!
Now the next step: preparing our visas and the few remaining things to move out of Hong Kong to cross China. And today on top of everything the new Chinese year of the rabbit started, so Happy New Year to EVERYONE!

Felic any nou!!!

Despres de 14 hores a l`avio, que varen pasar volan!; tot i que les turbulencies varen espantar a la Leslie que es pensava que ens quedariem sense gasolina, i es preguntava: "si es para l`avio, com baixarem?" Vam arribar a HongKong sense cap tipus de dificultat, ens van estampar el passaport i en 20 minuts ja teniem les bicis muntades i l`equipatge endrecat. El seguent pas era arribar a la casa que ens deixava en Ryan (company d`aventures de l`Albert) on passariem els dies de tramits a la ciutat estat. Aixi doncs rumb a Lamma Island....un tren, un ferry i un passeig en bici ens portava a on mes ganes teniem d`arribar: "al llit!" En vint-i-quatre hores i de manera francament senzilla, i gens pesada, hem passat del planeta terra a Xina, i es que els xinos son d`un altre mon!
Ara la seguent etapa; preparar els visats i les quatre coses que ens falten i sortir de HongKong per creuar Xina. I per mes inri avui comeca l`any del conill Xines, o sigui que FELIC ANY A TOTHOM!!