Per terres xineses

Despres de quinze dies i amb mil dos-cents quilometres a les cames, vam acabar la primera etapa del nostre viatge per terres xineses. La varem comencar en un tren direccio a Dali entre aglomeracions i empentes entrant de ple en una societat que lluny de la tradiccio i la sabiduria ancestral es censuradora, irrespetuosa i maleducada.
Dali com a item turistic xines es com la Xina que es mostra de portes enfora, un engany, un "port aventura". Un cop vist vam cambiar el rumb del nostre viatge evitant les recomanacions de les guies ja que no ens mostrarien lo que voliem veure. Aixi doncs ens vam endinsar en una Xina primer turistica depres industrial i finalment rural amb les nostres bicicletes. Vam creuar rius, muntanyes i pobles, sempre sota l'atenta mirada d'aquells que ens veien quasi per primera vegada. Durant aquets dies va ser impossible fer-nos entendre, ni tan sols els signes servien. Mai vam saber a quin poble estavem ni a quin poble anavem; ni tan sols reconeixer un cartell d'hotel o restaurant, tot ho aconseguiem suposant i ensumant. Pero finalment vam aconseguir creuar la provincia de Yunnan. Durant molt dies vam seguir el riu "vermell", del qual ara estem a prop del seu final a Vietnam. Molts dies vam pujar i baixar muntanyes de fins a tres mil metres de desnivell, altres dies paravem a fer fotos a espectaculars terraces d'arros que cobrien tot l'horitzo, o compartiem la carretera amb alguna dona vestida dels mils colors corresponents a la seva etnia. Vam dormir acampats despres de que ens atrapes la nit, en hotels de maxima categoria i en pensions tetriques, o en el llit de una familia fent-los dormir a ells a terra. I tots els dies ens vam emplenar les panxes d'arros i vam pedalar fins arribar a Vietnam.
En el proxim capitol us ho explicarem.