Punt i apart

Ja portem deu dies amb l'estampa de Vietnam al passaport i ja comencem a tenir ganes de clavar-hi al costat la de Laos.
A Vietnam vam comencar amb pluja, cosa que ens va fer fer un petit replantejament i ens va portar a caure a la temptacio d'agafar un tren fins a Hanoi. I aquest tren va portar a un bus fins a Halong i aquest a un barco per la badia mes famosa del mon! Aixi doncs vam abandonar les bicis uns dies, pero una mica mes i ens en descuidem d'elles, i es que un sempre s'acostuma a lo bo. Despres de tres dies a Halong Bay on vam poder navegar amb barqueta, barco i kayak entre els espectaculars pedrots que surten del mar com les muntanyes per on entrenava en Son Goku i tornar a la capital amb aquest bonic record, pero alla ens esperava la realitat. Al dia seguent tornariem a clavar els nostres culs al seient per tirar milles. Pero no va ser aixi, be... no exactament aixi. Al dia seguent vam intentar sortir de la maleida ciutat, entre motos, cotxes, camions i bicis amb conductors suicides que ens atacaven per totes bandes i despres de trenta quilometres i encara continuava la bojeria, i sense previsio de canvi fins almenys dos dies mes, ens vam asseure en un banc, vam fer un glop d'aigua i despres de fer un most, vam dir: "Aixo no pot ser! Anem a algun lloc ben parit!". I vinga, a donar  la volta i desfer les dues hores que haviem fet del rovell de l'ou als afores, tornar a creuar aquella olla de grills i anar a buscar un autobus que ens duria fins al nord de Vietnam, concretament a Son La. I d'alla si que vam tornar a comencar. I aixi anem fent, a dos dies de Laos i disfrutant altre vegada del paisatge, de les meravelloses pujades i vertiginoses baixades que ens ofereixen les muntanyes, i de la companyia i hospitalitat de les seves gents, bastant mes agradables que els seus veins Xinesos!