Les nostres maquines ja estan abassades a fer cami, a no dormir mai al mateix lloc, al desconeixement del desti a on arribar. Es mouen per carreteres serpentejants d'aquesta incognita regio com si portessin temps fent-ho.
Nosaltres en canvi ens sorprenem a cada quilometre, a cada revolt. Amb cada camio que ens pasa amb penes i treballs carregat d'aquests homes, nens i dones. Els mateixos que s'ens queden mirant amb curiositat cada cop que ens parem, els mateixos que ens saluden amb un simpatic "jilou!!!!" al nostres pas, els que ens ofereixen el seu tabac (que rebutjem amablement), el seu te, el seu menjar i en definitiva la seva hospitalitat que no podem rebutjar. I quan ens trobem assentats davant per davant, uns i altres, sentim la mateixa curiositat pero amb la impossibilitat de preguntar-nos o respondre'ns, l'unica cosa que podem fer quan ho hem entes, es mostrarnos en senyal de complicitat: un somriure!
M'encanta com escrius.. i es guai llegir i escruire en catala.. ole mi raza.. oops that wasnt really catalan.. :)
ResponElimina